Somnis d'ella

Somnis que a la llarga
mai arribaren a ser veritat,
alimentats entre tota esta misèria
de pedres ruïnoses que jauen
cobertes de verda molsa d'oblit.

Somnis d'encollit cor ple de desitg
invisibles des d'este solitari coixí.
Somnis d'anada i tornada pel fosc trajecte,
somnis d'ella repetits...
Dolorosament repetits en el silenci.

Somnis allargats sota l'ombra cargolada de la nit
esvaïts sobre el carrer mullat i solitari
per un rosada freda caiguda durant anys.

Vicent Masó Talens
Sueca, 14 desembre de 1984