Històries de la ceba

9 Julio 2009

Sens dubte, viure el poble, sentir el poble, sentir-se poble són privilegis que no tots estem en condicions de gaudir. Apenes un parell o tres mesos enrrere, Carles Subiela (Banaguasil -València) publicaba i tanmateix s’editava “Històries de la Ceba” i no precisament per plorar (com s’interpretaria fàcil.lonament atenent les característiques de l’hortalisa). Abans tot el contrari, un homenatge merescut a un producte agrícola i a una gent que’l treballa que ha donat vida i pa a moltes famílies del poble.

Històries de la Ceba és un recull de xicotetes històries personals i familiars, veu i tinta impresa sobre paper d’anònimes vides, algunes d’elles plenament instal.lades en l’imatginàri popular de Benaguasil i el seu terme. Cóm es viu? cóm es treballa? cóm es gaudix de la festa?

Breument, sense cansar i amb la humildat emblemàtica de l’autor, pàgina a pàgina… això mateix, sense cansar, recorda, parla i fa parlar a la gent del veinat, estira amb senzilla literatura del fil dels records, unes vegades amagats en el “mundo” dels iaios, altres que anaven de boca en boca des de la barra del bar fins a l’era en el dinar.

Noms, malnoms, estris, faenes, suren en cadascuna de les pàgines d’Històries de la Ceba i, especialment amb un humor fí, elegant i que és imposible que no faça somriure (sinò riure a carcallades) en alguns dels curtets relats… relats d’una vida. Llarga vida doncs, a l’autor i al seu poble i que no pare d’escriure, de recordar i de fer recordar.

Ell és poble, nosaltres sóm poble, quina llàstima que tothom no ho senta de la mateixa manera.
Per aconseguir aquesta obra, cal dirigir-se a l’empresa Consolat de Mar (instruments musicals) (Benaguasil – Valencia) editora del llibre i per tan sols cinc euros de donatiu per a una escola de la municipalitat de Guatemala, tindreu el privilegi de sentir-vos durant una bona estoneta poble… afortunadament poble i del poble de Benaguasil… o de qualsevol altre poble… I recorrer uns carrers de poble, escoltar una gent de poble, passejar per un terme de poble i gaudir de la il.lusió i l’esparança de mai deixar de ser poble.

No hay comentarios: