Tem

Tem que al final d'este llarg viatge
acabem odiant les nostres pròpies paraules
i que l'esforç transformat en colps de rem
que passen lentament sobre la superfície d'un calendari
haja sigut infructuós.

Tem que este mar ofegue l'ansietat de terra
que portem dins dels nostres cors,
per acabar escrivint un poema
que no vol ser poesia.

Vicente Masó Talens
Sueca, 17 d'octubre de 1984

1 comentario:

dafne dijo...

Pudiera ser,pero quien teme no avanza,y el camino al caminante le parece importante.